El projecte

 

 

“Cada infant és únic i necessita llibertat per créixer i explorar el món per si mateix, perquè només d’aquesta manera estarem educant els homes del futur.”

Maria Montessori

La Closca és una llar de criança on s’ofereix un espai de joc càlid i amorós, adaptat a les necessitats dels infants en els primers anys de vida, com una continuïtat de l’ambient familiar. És una segona casa on infants i famílies poden créixer junts i trobar allò que necessitin per continuar avançant.

La llar ofereix un espai de joc al caliu d’una llar, totalment preparada per acollir el moment evolutiu dels infants, en un entorn tranquil, de màxim sis infants. Acollim infants a partir dels 9 mesos fins als 3 anys.

El contacte de l’infant amb els seus vincles de referència són la font de benestar personal en aquests primers moments de la vida, en què es construeix la base de la seva personalitat, la construcció de la confiança i la seguretat interna que el guien en el procés de la dependència inicial a una autonomia progressiva. És per això que la llar de criança procura ser una continuïtat de l’ambient familiar i ofereix un acolliment adaptat al que els infants poden sostenir en aquest moment de fusió amb els seus referents adults.

INFORMACIÓ BÀSICA

Edats: el projecte va dirigit a famílies amb infants de 9 mesos a 3 anys que busquen una alternativa a les escoles bressol.

Grup d’infants: oferim un grup reduït de màxim sis infants.

Horari: de dilluns a divendres, amb certa flexibilitat dins de la franja horària de 9 h a 14 h, i amb la possibilitat d’estar a la llar de tres a cinc dies a la setmana.

On: la llar està situada al centre de la vila de Santpedor.

Formem part de Ludus, directori de pedagogies alternatives.

 

LES FAMÍLIES

Quan parlem d’educació infantil hem d’entendre i hem d’incorporar en les diferents propostes educatives el món dels infants i el món de les famílies. Si entenem que les necessitats de les famílies i dels infants de 0-3 anys són diverses i canviants, cal planificar serveis més diversificats i flexibles, sempre des d’un context de qualitat i amb una intencionalitat pedagògica clara.

Acollir l’infant és també acollir la seva família, per això aquesta té un lloc molt important a la llar: acompanyant el procés de coneixença de l’espai, de les acompanyants i de la resta d’infants i famílies, durant el temps que l’infant necessiti. Així com també dia a dia la família té les portes obertes en el moment d’arribada i de sortida per compartir amb plaer aquest espai de joc.

ELS NOSTRES VALORS

Al llarg del desenvolupament dels moviments, l’infant aprèn no només a girar-se o donar tombs, anar a quatre grapes, aixecar-se o caminar, sinó que també aprèn a aprendre. (…) Aprèn a superar dificultats. Aprèn a conèixer l’alegria i la felicitat, les quals signifiquen el seu èxit, és a dir, que són el resultat de la seva constància pròpia i pacient.”

Emmi Pikler

IMG_20181115_115559Ens basem en el fonament pedagògic de l’educació viva, que té en compte les necessitats vitals dels infants, les respecta i en té cura per tal que puguin créixer amb equilibri i benestar. A La Closca tenim confiança, doncs, en el creixement i l’essència de l’infant, mitjançant la presència, l’observació, l’empatia, el moviment (vital) i l’amor, perquè l’infant pugui satisfer les seves necessitats internes.

L’educació viva destaca les següents necessitats bàsiques infantils que nosaltres volem respectar:

  • Protecció i seguretat
  • Autonomia i exploració
  • Temps
  • Moviment i joc espontani
  • Pertinença i vincles
  • Ser reconegut com a legítim de l’altre i ser acceptat i estimat
  • Construir un autoconcepte positiu d’un mateix
  • Autorealització

L’educació viva és un marc teòric ampli que acull diferents visions i teories educatives. Nosaltres ens basem en les següents per poder dur a terme el nostre projecte:

  • El respecte a la llibertat de moviment i a la conquesta de l’autonomia; l’atenció de qualitat i el respecte pel ritme de desenvolupament individual de cada infant; la importància dels estadis d’intents o d’assaigs d’experiències; el perill de les intervencions d’estimulació que forcen el ritme individual de l’infant, i materials adequats a les necessitats motrius.
  • IMG_20180906_101217La psicomotricitat es refereix al desenvolupament psicològic i motor de la persona, des del seu naixement; l’aportació d’Acouturier a la psicomotricitat és que, en un ambient de seguretat física i afectiva, l’infant expressa a través de les seves accions (expressivitat motriu) característiques del seu món interior, podent així comprendre el sentit de les seves accions i el seu comportament. Els objectius de la pràctica psicomotriu educativa i preventiva són: afavorir el desenvolupament de la funció simbòlica (de la capacitat de representació) a partir del plaer de l’acció i el joc (del plaer de fer al plaer de pensar); afavorir els processos de seguretat profunda (plaer de pressió, d’empènyer, de rotació, de balanceig, de caiguda, d’equilibri, de conquesta d’alçada, de salt, de trepar, de córrer, d’amagar-se, de persecució…), davant de les angoixes de pèrdua, a través del plaer i l’acció; afavorir el desenvolupament del procés de descentració tònica i emocional, indispensable per accedir al pensament operatiu i al plaer de pensar.
  • Acompanyament emocional a través d’un llenguatge que valida i reconeix les emocions dels infants.
  • El sistema d’alimentació per a nadons baby led weaning.
  • Pedagogia sistèmica: tot infant és part d’un sistema interrelacionat, en què tots els membres del sistema estan vinculats els uns als altres i qualsevol element disfuncional pot afectar els altres elements.
  • Idees dels materials Montessori (naturals, autocorrectius, ordre…).
  • La pràctica educativa de Rebeca Wild i Mauricio Wild al centre educatiu Pestalozzi.

La Closca també s’inspira en els treballs de Reggio Emilia, Rudolf Steiner, Carlos Gonzàlez, Alfredo Hoyuelos, Arno Stern i Ute Strub, entre d’altres.

EL PAPER DE L’ADULT: COM ACOMPANYEM?

IMG_20190228_111844L’acompanyament se centra en el respecte profund a l’essència de cada infant: les seves necessitats, el seu ritme i la seva llibertat per dirigir el seu desplegament intern a la seva manera.

Llibertat per expressar les seves inquietuds sense cap direcció de l’exterior. L’infant tria què vol fer, com ho vol fer, amb qui i quan. El joc és l’expressió natural de l’infant mitjançant la qual es realitza, comprèn el món que l’envolta i supera les seves pors i angoixes davant la vida. I només té sentit si es dóna de forma lliure, fruit de la seva espontaneïtat.

L’adult acompanya l’infant tenint cura de l’espai, del grup i de la seva persona. Procura un espai ric a través de la preparació del material i garanteix un entorn segur, lliure de perills i amb límits de contenció on no es pot fer mal a cap persona ni objecte. Les propostes de material són fetes a través de l’escolta de les necessitats evolutives de l’infanIMG_20180522_104921t i en diàleg amb ells.

Acompanyament emocional. Tota expressió emocional és benvinguda i té un lloc per expressar-se i elaborar-se: el plor, la ràbia, l’agressivitat, la por, l’alegria i la tristesa són viscudes com l’expressió d’unes necessitats.

En aquesta etapa 0-3, en què es desplega la motricitat, acompanyem deixant l’espai que cada infant ho faci al seu ritme i a la seva manera, sense forçar cap moviment que no li sigui propi.

L’adult acompanya tenint en compte les necessitats evolutives dels infants i les necessitats bàsiques per a un desenvolupament sa:

Necessitat de ser estimat. Rebre l’acceptació cap a la persona que és, sense judici extern. Un acompanyament càlid i respectuós que accepta cada persona i família.

Necessitat de descoberta. Poder explorar l’espai que l’envolta de forma lliure, en un context en què aquest impuls de coneixença es pugui desplegar.

Necessitat de seguretat i estructura clara. Sentir un entorn que conté, que està present, que cuida i posa límits. S’ofereix un acompanyament amb una estructura definida de temps, espais i límits en la cura de les persones, l’espai i els materials.

OBJECTIUS

  • El moviment lliure
  • L’autodidactisme per mitjà del joc i els ambients
  • La família com a principal agent educador

També tenim com a fites:

  • Fomentar l’autonomia i l’autoregulació dels infants
  • Facilitar la connexió de la criatura amb el seu cos i les seves emocions com a aprenentatge per al seu desenvolupament
  • Acompanyar emocionalment l’infant (el plor, l’alegria, la frustració…)
  • Respectar les necessitats i els ritmes de cada infant per preservar la seva sensibilitat, la seva autonomia i creativitat.
  • Compartir processos globals, que implica també acompanyar els processos dels adults; perquè l’adult, en contacte amb la criatura, té una gran oportunitat.
  • Respectar la individualitat de les criatures i els seus ritmes
  • Respectar-nos a nosaltres mateixos, els altres i l’entorn
  • Cuidar-nos per poder cuidar

logo-ludus.jpg